Ja des del naixement s’hauria d’anar amb compte de la higiene bucal netejant les genives i la llengua del bebè després i cada presa. Fins aproximadament els 6 mesos, pots fer-ho utilitzant una gasa humida enrotllada en el dit o bé utensilis adequats per a aquest propòsit. Quan comencen a sortir les primeres dents, pots utilitzar un raspall de dents de filaments molt suaus i adequat per a bebès. La higiene bucal hauria de realitzar-se després de cada presa o àpat, especialment després d’esmorzar i abans de ficar-se al llit. A partir dels 2 anys, si el nen ja sap escopir i no s’empassa la saliva mentre es raspalla les dents, pot utilitzar-se una petita quantitat de pasta de dents amb fluor, la mesura com un pèsol. En aquesta edat ja pot començar a raspallar-se solet les dents, ja que li donarà autonomia i el farà sentir gran. Però és molt important que li ajudem amb un repàs final per garantir una bona higiene. És molt important que els bons hàbits d’higiene bucodental s’adquireixin des de petits i es mantinguin a mesura que el nen va creixent.

És molt important utilitzar una pasta de dents infantil amb fluor. Fins als 4 anys, la pasta de dents ha de contenir 1000 ppm de fluor. A partir dels 4 anys, seria convenient triar una pasta de dents amb 1450 ppm de fluor. Podràs veure la quantitat de fluor que porta la pasta en el llistat d’ingredients. A mesura que el nen va creixent, es variarà la quantitat de pasta de dents que s’utilitzi. Al moment que el nen ja sap escopir i fins als 2 anys d’edat aproximadament, s’utilitzarà la quantitat de pasta com una taqueta. Entre els 2 i 4 anys, s’utilitzarà la mesura de pasta com un gra d’arròs. A partir dels 4 anys, ja pot ser de la grandària d’un pèsol o l’amplària del raspall.

El xumet i el biberó són molt útils per calmar i alimentar al bebè, però pel tipus de succió que realitza el nen, si el seu ús s’allarga en el temps, pot dificultar el correcte creixement de les dents i maxil·lars. Per això és molt important seguir la següents recomanacions:

• No posis a dormir al bebè amb un biberó que contingui altres líquids que no siguin aigua. Aquest líquid estarà durant molt temps a la boca i si conté sucre (com passa amb la llet o els sucs) pot provocar danys en les dents com la denominada “càries del biberó”.
• A partir del primer any, s’hauria d’intentar substituir el biberó per un got o tassa adaptat a la seva edat, limitant l’ús del biberó fins als 18 mesos aproximadament. 
• L’ús del xumet hauria de limitar-se al moment de dormir o a moments puntuals per calmar-lo. El seu ús no hauria d’estendre’s més enllà dels 2 anys. 

Primer de tot i molt important, mantingues la calma. Intenta transmetre tranquil·litat al nen i actua de forma ràpida.  Si la dent ha caigut per un cop o traumatisme, posa-la sota la llengua o en un recipient amb una mica de llet o solució fisiològica. Així evitaràs que la dent es deshidrati. A continuació, acudeix de forma immediata a un odontòleg, com a màxim en mitja hora. En estar la dent hidratada, l’odontòleg podria intentar reimplantar-la. Seguidament valorarà les millors actuacions a seguir i els posteriors controls que puguin ser necessaris per controlar la vitalitat de la dent copejada i/o trencada.

Dins dels tractaments més comuns en odontologia infantil, pot diferenciar-se principalment dues àrees: tractaments dentals preventius i tractaments dentals restauradors.  

Tractaments preventius:

• Neteja bucodental: Consisteix a retirar la placa bacteriana de la dent, carrall, que s’adhereix a les dents. Aquesta profilaxi ajuda a prevenir la càries, malalties de les genives i el mal alè.
• Fluoritzacions: Són aplicacions de fluor que ajuden a recuperar el teixit dur de la dent, enfortint-ho contra la càries. És un tractament molt senzill i totalment indolor.
• Segelladors dentals: S’utilitzen per prevenir la càries. Són uns vernissos que s’apliquen sobre la superfície dels queixals per cobrir les possibles fissures. Han de revisar-se periòdicament per evitar la seva deterioració i en conseqüència el desenvolupament de càries.

Tractaments restauradors:

• Obturacions o empastes: Es realitzen per tractar les càries i consisteixen a eliminar el teixit malmès de la dent i substituir-lo per un material restaurador.
• Pulpotomies i pulpectomies: Consisteixen en l’eliminació parcial o total del teixit polpar (nervi) de la dent a causa d’una càries molt avançada o un traumatisme.
• Extraccions: Els motius perquè sol realitzar-se aquest tractament en odontopediatria són principalment bé per alteracions en l’erupció de les dents permanents, bé per càries molt extenses sense possible tractament, bé per traumatismes o per l’existència de dents de més. De vegades, davant l’extracció d’una dent de llet, l’odontopediatra i/o el ortodoncista valoraran realitzar un mantenidor d’espai per evitar que les dents adjacents es moguin i alterin el creixement de les dents definitives.
• Corones d’acer: S’utilitzen per retornar la forma i funció a les peces dentals que s’han vist molt destruïdes per la càries.
• Restauracions de resina: Són restauracions estètiques, del color de la dent, que es realitzen per rehabilitar la dent danyada per la càries o per petits trencaments provocats per traumatismes.