Tractaments
Odontologia conservadora
En salut dental la prevenció és molt important. Com diu el refrany, “més val prevenir que guarir”. Per això és tan important tenir uns bons hàbits d’higiene i fer-se una revisió dental almenys una vegada a l’any. No existeix cap tipus de material dental capaç de superar les propietats de l’esmalt natural i de la dentina. Per això és molt important conservar les dents naturals. La majoria de problemes dentals que tractem de restaurar amb l’odontologia conservadora venen per una mala alimentació, hàbits higiènics inadequats o simplement per factors hereditaris.
Què és l’odontologia conservadora?
L’odontologia conservadora és un procés terapèutic que intenta conservar, amb la mínima invasió, la major part de l’estructura sana original de la dent que hagi pogut ser parcialment destruïda, fracturada o desgastada per patologia, normalment la càries.
La majoria de problemes dentals que tractem de restaurar amb l’odontologia conservadora es donen per una mala alimentació, hàbits higiènics inadequats o simplement per factors hereditaris.
Els tractaments més comuns són: obturacions o empastes, extraccions, endodòncies, reconstruccions, tractaments periodontals, higienes bucodentales, extraccions de queixals del seny, traumatismes dentals, etc.
Més informació sobre odontologia conservadora
Quin tipus de restauracions són les més comunes?
Les restauracions de les dents danyades es divideixen en diversos tipus segons la seva amplitud i la quantitat de superfícies dentals afectades. Així trobem obturacions simples, obturacions compostes i reconstruccions.
L’objectiu d’aquestes restauracions és d’una banda aturar la progressió de la càries i evitar que continuï la destrucció de la dent fins arribar a la pèrdua definitiva i, d’altra banda, retornar a la dent la seva forma natural, la seva funció i, si és posible, la seva estètica.
Com es realitza el tractament de la restauració o empaste?
El tractament es fa amb anestèsia local. S’extirpen els teixits dentaris malmesos, els teixits contaminats i les parts sanes que són prou febles com per trencar-se fàcilment. D’aquesta manera, es crea una cavitat terapèutica que es reomple amb uns materials especials. Si aquests materials s’endureixen en la boca ens referim a aquestes restauracions com a obturacions (popularment, empastes), però si endureixen prèviament al laboratori, les anomenarem incrustacions.
Quan és necessari realitzar una endodòncia?
En ocasions, després d’un traumatisme o si la càries està molt avançada i arriba a afectar la polpa dentària de forma irreversible, cal practicar una endodòncia, popularment conegut com “matar el nervi”.
Els símptomes previs més comuns són la sensibilitat al fred, la calor o la masticació, el dolor intermitent o constant, el canvi de color de la peça o fins i tot l’aparició d’un flemó. També es pot aconsellar el tractament endodòntic en dents amb lesions periodontals que han estat molt tallades per a una posterior col·locació de corones o ponts.
L’alternativa a l’endodòncia és l’extracció, però en tractar-se d’un tractament irreversible, l’odontòleg sempre recomana primer la realització de l’endodòncia perquè no hi ha res millor que conservar la pròpia dent.
Quin és el procediment per realitzar una endodòncia?
El tractament, realitzat amb anestèsia local, consisteix a desvitalizar l’arrel de la dent: primer es netegen els canals radiculars de la dent, es reomplen i segellen i, finalment, s’acaba realitzant una reconstrucció.
Per fer la reconstrucció de dents endodonciades, pot ser necessari l’ús d’estructures internes de suport, denominades pins o “perns”. A més en la majoria de casos és recomanable col·locar una corona a la dent amb endodòncia per garantir la durabilitat, la funcionalitat i l’estètica de la peça.
